El cor al vent

Ja, ja sé que aquest post ve amb retard, però más vale tarde que nunca.

La setmana passada va ser la Diada. Per primera vegada en la meva vida vaig anar a Barcelona al Fossar de les Moreres en tan senyalada data. Des de Laietana fins allà, tot el carrer Princesa i part del Born estava plagat de pintades. He de dir que moltes d'elles n'eren de les que jo no en comparteixo l'opinió. Sempre he dit que quelcom que fem, ho hem de fer sense violència. Als 'graffiti', per dir-ho així, s'animava a la lluita armada.
Pensava que Terra Lliure s'havia dissolt!

Amb tot, quan vam arribar al Fossar i veure les senyeres per tot arreu, l'esperit independentista que hi ha al cor de tot català, va sortir bullint més que mai.
No puc obviar el fet que van haver esdeveniments que no tolero, com la crema de banderes espanyoles i de fotos dels reis -ja ho he dit prous vegades, jo sóc republicà joancarlista.

Val a dir que l'escena, el dia, tot acompanyava a la felicitat. Amb el gallegu ens vam fer una foto amb ambdues banderes estelades, la meva i la seva, de dos vianants participants de l'encontre.
I, per primera vegada, vaig lluir una estelada al meu pit. Vaig comprar un parell de xapes a uns sharps que hi havia a la plaça i me la vaig enganxar al pit. Aquell dia m'havia posat una samarreta que vaig fer l'any passat en honor a Björk. I què? Doncs que fa referència a la cançó "Declare Independence" del seu darrer àlbum i on, un dels motius, és la silueta de la Pica d'Estats, doncs la cançó ens insta a anar a la muntanya més alta del nostre país i plantar la nostra bandera.

A casa sempre m'han dit que sóc el catalanista de la família. Els que heu estat per aquí tot sovint i amb anterioritat, ja sabeu que, quan dic catalanista, em refereixo al sentit estricte que la RAE dóna al mot. És a dir, qui estima i aprecia la cultura catalana. No he estat mai nacionalista, doncs penso que el nacionalisme és el pitjor dels fundamentalismes. Potser el meu diàleg pot semblar que ho sigui, però tot és dit des del respecte. A més, defenso quasi totes les causes (i dic quasi doncs n'hi ha que trepitgen les llibertats d'altres).

Ahir vam decidir moltes coses sobre política mentres preníem salmorejo. Al cap i a la fi, amb vermut tot entra millor.

Títol extret de 'Al vent' de Raimon