Tu no ho entens, però Sant Jordi és el dia més important per a mi. Oblida-te'n de Nadal i del Dimecres de Cendra. Sant Jordi és per a mi l'únic dia que espero amb desig. No ho entens i em fas mal per no entendre-ho.I aquest any, per primera vegada, he estat lluny de la meva HomeTown. Molt lluny. Però, d'alguna manera, tot ha anat prou bé a pesar d'haver-me perdut un retrobat retorn al passat.
I així va ser el meu dia d'ahir.
Pel matí, a la feina, però això no és nou doncs ni a Casa és festa aquest dia. És extrany com el dia de la Hispanitat (tant a España com als Estats Units) és festa, i Saint George's Day no és festa a cap de les nacions de les que n'és patró. Ni a Casa ni a casa - ves, que em poso tonto amb les majúscules.
A la tarda a corre cuita cap al centre. Passo per l'estació i li demano a l'home que ven les flor alegrement a la cantonada que si em pot vendre una rosa, una de sola. Oh, i tant, si avui és Saint George. És clar que ho sé, si sóc català. Ah, doncs, això ho explica tot. Un llibre i una rosa. Aquesta va a compte de la casa, però quan us caseu, veniu a fer les flors amb mi. Thank you.
Arribo al meu destí. Un bar ple d'homes a la cantonada de Picadilly. Avui juga el Barça i el Manchester. És això el més proper a celebrar Sant Jordi? Well, sembla que sí.
Allí em trobo amb una amiga. Una de la Quinta Província, la que no existeix, la que volem. I al seu costat una letona (com la llet) i a l'altre una altra noia que ja coneixia, de ses illes. El valencià no ens acompanya, malauradament. Sí, sí, ja sé que Sant Jordi és tan sols de Catalunya, però, d'algun mode, la resta dels (whatever)parlants caminen amb nosaltres en els dies importants.
Li dono la rosa, li dono el llibre (Shakespeare, que va morir ahir), li dono un llençol (això no te res a veure) i li dono el meu recompilatori de Sant Jordi.
Futbol, que no m'agrada, que no m'interessa, però m'ho passo bé. Crido mentre pregunto què m'has dit que era un fora de joc?
Parlem en català, se'm pega el tortosí, se'm pega sa llengua mallorquina. El letó no el domino, però potser és moment de pujar uns quilòmetres més, no?
S'acaba el partit i cantem el Tot el camp. Molt fort perquè me'l sé (i no em se pas Els segadors).
Estic trist perquè no he passat Sant Jordi a casa. Estic trist perquè no hem guanyat. Però quan, tot baixant les escales plenes de gent, veig el coll del noi de davant, el coll de la camisa, de la samarreta del Barça que, a la part de darrera, du una petita Senyera. Per això, val la pena.
PS Al sortir, el millor missatge de la meva vida. Gràcies papá.
I així va ser el meu dia d'ahir.
Pel matí, a la feina, però això no és nou doncs ni a Casa és festa aquest dia. És extrany com el dia de la Hispanitat (tant a España com als Estats Units) és festa, i Saint George's Day no és festa a cap de les nacions de les que n'és patró. Ni a Casa ni a casa - ves, que em poso tonto amb les majúscules.
A la tarda a corre cuita cap al centre. Passo per l'estació i li demano a l'home que ven les flor alegrement a la cantonada que si em pot vendre una rosa, una de sola. Oh, i tant, si avui és Saint George. És clar que ho sé, si sóc català. Ah, doncs, això ho explica tot. Un llibre i una rosa. Aquesta va a compte de la casa, però quan us caseu, veniu a fer les flors amb mi. Thank you.
Arribo al meu destí. Un bar ple d'homes a la cantonada de Picadilly. Avui juga el Barça i el Manchester. És això el més proper a celebrar Sant Jordi? Well, sembla que sí.
Allí em trobo amb una amiga. Una de la Quinta Província, la que no existeix, la que volem. I al seu costat una letona (com la llet) i a l'altre una altra noia que ja coneixia, de ses illes. El valencià no ens acompanya, malauradament. Sí, sí, ja sé que Sant Jordi és tan sols de Catalunya, però, d'algun mode, la resta dels (whatever)parlants caminen amb nosaltres en els dies importants.
Li dono la rosa, li dono el llibre (Shakespeare, que va morir ahir), li dono un llençol (això no te res a veure) i li dono el meu recompilatori de Sant Jordi.
Futbol, que no m'agrada, que no m'interessa, però m'ho passo bé. Crido mentre pregunto què m'has dit que era un fora de joc?
Parlem en català, se'm pega el tortosí, se'm pega sa llengua mallorquina. El letó no el domino, però potser és moment de pujar uns quilòmetres més, no?
S'acaba el partit i cantem el Tot el camp. Molt fort perquè me'l sé (i no em se pas Els segadors).
Estic trist perquè no he passat Sant Jordi a casa. Estic trist perquè no hem guanyat. Però quan, tot baixant les escales plenes de gent, veig el coll del noi de davant, el coll de la camisa, de la samarreta del Barça que, a la part de darrera, du una petita Senyera. Per això, val la pena.
PS Al sortir, el millor missatge de la meva vida. Gràcies papá.
Escoltant, és clar, el Declare Independence de la Björk.
Aquest post es va quedar als Drafts per alguna raó.
Aquest post es va quedar als Drafts per alguna raó.
No comments:
Post a Comment